Estàndars oberts

L’ús d’estàndards ha sigut vital per al desevolupament tecnològic de la nostra societat. Sense la adopció d’un marc de treball comú i neutral, no hauria resultat possible la interoperació entre equips tecnològics de distints models i fabricants: especificacions tan senzilles com el diàmetre d’un caragol i tan complexes com les d’un equip de ràdio o televisió, passant per aquelles que han fet possible l’existència d’Internet, totes elles compartixen un aspecte distintiu: l’estandardització.

Un estàndard obert consistix en una sèrie d’especificacions públiques, completament man- tingudes per una entitat neutral i sense ànim de lucre, la propietat intel·lectual de la qual s’oferix de forma lliure de regalies i sense restriccions quant al seu ús i reutilització.

Així, recordem que els principals estàndards oberts informàtics han sigut creats gràcies a implementacions de referència lliures. Exemples notoris d’això han sigut TCP/IP, el HTTP i HTML, o el SMTP, tots ells nucli vital de la actual Internet.

En l’àmbit de les TIC, els estàndards oberts garantixen la interoperabilitat entre agents emissors i receptors de la informació, amb independència del programari utilitzat per a crear-los. No tindria sentit fomentar el coneixement lliure sense estàndars oberts.

La CRUE, basant-se en el compliment de requisits i funcionalitat que oferixen, va fer les següents recomanacions [1]

Es recomanen

  • OpenDocument per a documents modificables.
  • PDF per a documents de només lectura.

S’accepten

  • Text Simple per a documents on l’efecte visual siga poc important.
  • HTML/XHTML per a documents web (ajustant-se als estàndards).

Es desaconsellen

  • Formats poc estesos com Postscript, DjVu, DVI, DocBook, TEX/LÀTEX, etc.

Es rebutgen

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16