Què és el projecte «Coneixement Obert»

Universitat Jaume I, juny de 2012.

En els darrers anys han sorgit dos tendències diferents en el camp de la creació i la difusió del coneixement. Per un banda, les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, permeten la difusió de la informació a un cost molt baix (pràcticament a cost zero) i promouen a quasi tothom a autor potencial. D'altra banda hi ha una gran pressió des d'alguns àmbits en augmentar el control sobre la difusió del coneixement utilitzant tant eines tècniques com legals.

Les institucions públiques en general no poden quedar alienes a aquest enfrontament i tenen l'obligació moral de desenvolupar polítiques institucionals que afavorisquen el coneixement obert [1]. La Universitat Jaume I, institució sustentada per fons públics i creadora de gran quantitat de coneixement, ha d'apostar clarament per la lliure difusió del coneixement produït al seu si. D'altra banda, com a seu de difusió del coneixement humà també ha de difondre el coneixement universal, creat o no al si de la UJI.

Amb l'auge de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, el moviment pel coneixement obert (Open Access o OA, com es coneix internacionalment) té com a objectiu aconseguir que el màxim nombre possible dels treballs que publica la comunitat científica estiguen disponibles de forma fàcil i gratuïta.

Son moltes les institucions de recerca, públiques i privades, que estan fomentant la creació de repositoris per a emmagatzemar de manera permanent els resultats de la recerca del seu personal. Així també des de moltes administracions s'està intentant afavorir que els resultats de la recerca finançada amb fons públics, es publiquen en obert. Darrerament la Comissió Europea [2] ha destacat la importància d'establir estratègies i polítiques que afavoreixin models sostenibles per a l'accés obert a la producció científica dels països membres.

En aquest caldo de cultiu han sorgit al llarg de la darerra dècada diverses declaracions signades per moltes institucions que tracten d'establir les bases del que s'hauria de fer per tal d'afavorir i fomentar el desenvolupament del coneixement obert. Destaquen les declaracions de Budapest (2002), la declaració de Bethesda (2003) i la més coneguda declaració de Berlín (2003) que advoca pel coneixement obert i recull els termes de les dos anteriors declaracions.

La lliure difusió del coneixement no és incompatible amb la publicació de resultats en congressos científics ni en revistes «tradicionals». No es incompatible amb activitats de transferència, ni amb la comercialització dels resultats de la investigació. Els grans centres de recerca han apostat clarament per la lliure difusió del coneixement i no obstant això mantenen alts nivells de transferència de la seva investigació. A més a més, la lliure difusió dels resultats científics té molt més impacte, tant en la societat com entre la comunitat científica [3].

La Universitat Jaume I va ser de les primeres signants a l'estat espanyol de la declaració de Berlín i fa molts anys que s'han encetat inicitatives per a fomentar la publicació en obert dels resultats de la recerca i del material docent generat per la comunitat universitària.

Es defineix l'Accés Obert com informació digital, en línia, sense cost i lliure de moltes de les restriccions de copyright i llicències [4]. El paradigma general en què s'insereix aquest moviment és el que alguns autors denominen «coneixement lliure» i que inclou altres àmbits com ara el del programari lliure, les creacions compartides de documents (tipus viquipèdia, blogs, ...), publicació d'obres en format textual o audiollibres, etc.

Òbviament l'Accés Obert afavoreix la recerca científica donat que el seu impacte és superior ja que la publicació arriba a molta més gent que qualsevol revista tradicional. Hi han estudis [3] que confirmen que els articles OA es citen molt més (de l'ordre d'entre un 50 a un 300% més) que els que no ho són.

La publicació en obert, en contra del que es sol pensar, és compatible en les lleis del copyright, la revisió entre pars, l'obtenció d'ingressos, la preservació, el prestigi i la qualitat [4]

  • [1] Abadal, E., Melero, R. i altres, «Políticas institucionales para el fomento del acceso abierto : tipología y buenas prácticas» Bollettino AIB, 2009, vol. 49, n. 2, pp. 159-170. [Journal Article (Print/Paginated)], http://eprints.rclis.org/16825/ visitada el 21/9/2010
  • [2] «Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo y al Comité Económico y Social Europeo sobre la información científica en la era digital: acceso, difusión y preservación», {SEC(2007)181}, http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:52007DC0056:ES:NOT visitada el 21/9/2010
  • [3] «The effect of open access and downloads ('hits') on citation impact: a bibliography of studies» http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html visitada el 21/9/2010
  • [4] Suber, P., «Open Access Overview». http://www.earlham.edu/~peters/fos/overview.htm visitada el 21/9/2010
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16